Espanya va ser el primer país d'Europa a consumir cacau, i des de llavors la seva popularitat només ha crescut. Avui dia, Barcelona és coneguda per la seva forta història en cacau bevible i pels molts xocolaters que han fet de la ciutat un autèntic bastió de la xocolata.
Arribada del cacau a Espanya
El cacau va arribar a Espanya al segle XVI, però no va tenir un èxit immediat. Segons la llegenda, a principis de segle, Cristòfor Colón va portar unes faves de cacau del Nou Món i fins i tot pot ser que els presentés al rei Ferran i la reina Isabel quan va arribar a Barcelona. No es va donar gaire importància a aquestes faves de cacau: s'assemblaven a ametlles, però eren molt amargues.
Alguns diuen que unes dècades després, l'emperador Asteca, Montezuma II, li va presentar una beguda amarga de cacau a l'Hernando Cortes, que també va decidir portar el cacau de tornada a Espanya. Altres pensen que la primera arribada de la xocolata a Espanya no va ser fins al 1544, quan els Mayas Kekchí de Guatemala la van regalar al futur rei Filipe II.
En tot cas, l'èxit real del cacau en Espanya no va ser fins almenys 1585, el primer any que hi ha un enviament documentat de faves de cacau procedents de Mèxic. Originalment molt car i fora de l'abast de la majoria de la població, el cacau es va anar filtrant per les corts, la noblesa, els monestirs, la burgesia i finalment la població general per esdevenir un dels aliments més estimats.
Popularitat de la beguda de cacau a Espanya
A diferència dels asteques, els espanyols prenien la xocolata calenta, a la tassa, amb addició d'aromatitzants com ara sucre, vainilla o canyella. Es prenia en una tassa anomenada xocolatera, que tenia un molinet per anar-la remenant.
Havent estat originalment una beguda venerada per motius religiosos a les cultures de les Amèriques, el cacau va passar a ser una beguda de plaer per a l'elit europea, si bé també es prenia amb fins medicinals. La ciutat de Barcelona, un epicentre del cacau, es va anar omplint de petits tallers de xocolata artesans que molien la xocolata a mà per fer la famosa xocolata a la pedra i que oferien fins i tot un servei a domicili per als que els s'ho podien permetre.
La comercialització de la xocolata estava controlada per dos gremis constantment en conflicte l'un amb l'altre: els moliners de xocolata i el Col·legi de Confiters i Adroguers de Barcelona. Aquest darrer gremi, que tractava amb productes d'ultramar com són el sucre, les espècies i el cacau, va estar a l'avantguarda de les innovacions per treballar el cacau. El 1656 van desenvolupar una màquina per treballar la pasta de cacau, i el 1846 van instal·lar una màquina de vapor a la seu del gremi a l'Arc de Sant Sebastià (prop d'on se situa actualment la Via Laietana) per a l'ús dels seus agremiats. A més dels petits artesans, van començar a aparèixer grans fàbriques amb capacitats de producció importants.
Cal valorar també la importància de les colònies espanyoles a l'hora de subministrar no només el cacau, sino també el sucre i les espècies que aportaven el gust a aquesta beguda tan popular. En molts casos això suposava una subordinació abusiva de les persones indígenes, que es veien forçades a treballar a les plantacions de cacau que pertanyien als colonitzadors europeus. Irònicament, avui dia una gran majoria de la xocolata que es consumeix al món també ve de plantacions on els treballadors estan explotats i guanyen una misèria per la seva feina.

Xocolatera històrica, foto del Museo Etnoloxico (domini públic)
El cacau viatja per Europa
Durant el segle XVI, la xocolata es va quedar a Espanya. No va ser fins que la reina Anna d'Àustria, filla del rei espanyol Felip III, es va casar amb el rei francès Louis XIII que es va exportar a aquest país, i progressivament a la resta d'Europa
Poc a poc, la xocolata va començar a prendra la forma sota la qual la coneixem avui dia:
- Principis del segle XVIII: Els anglesos van afegir llet a la beguda de cacau.
- 1828: El holandès C.J. van Houten va patentar el procès per separar la mantega de cacau per obtenir el cacau en pols.
- 1847: La empresa anglesa Fry and Sons va perfeccionar la manera de combinar la mantega de cacau amb la pasta de cacau per produir la xocolata sòlida.
- 1876: El suís Daniel Peter va inventar la xocolata amb llet sólida.
- 1879: Un altre suís, Rodolphe Lindt, va descobrir el procès de molir la xocolata hores i hores per obtenir un produit més llis i que es fundava millor a la boca.
Avui dia: Barcelona, ciutat a l'avantguarda de la xocolata
La Barcelona moderna segueix molt vinculada a la xocolata. Passejant pel carrer Petritxol, trobem una àmplia selecció de xocolateries gairebé centenàries on prendre una xocolata desfeta amb melindros o xurros. Per als que prefereixen quedar-se a casa, es poden trobar fàcilment rajoles de xocolata que contenen midó d'arròs o de blat de moro per fer una xocolata a la tassa. I per descomptat, encara existeixen algunes de les cases antigues de xocolata, com Fargas (fundada el 1827 al barri Gòtic i que encara fa servir el mateix molí de pedra) o Xocolata Amatller (fundada el 1797 al Born), si bé aquesta última ja no és una empresa familiar i ara pertany a Simón Coll.
A principis del segle XX es va començar a integrar xocolata a les mones de Pasqua, originalment fetes amb pa de pessic i ous de veritat. Avui dia llueixen escultures de xocolata a totes les pastisseries i xocolateries de Barcelona durant la temporada de Pasqua.
La història i la importància de la xocolata a Barcelona es commemoren al Museu de la Xocolata, que comparteix instal·lacions amb l'Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona. Juntes, aquestes dues institucions aposten per la importància de la xocolata dins de l'escena culinària de Barcelona. Si vols endinsar-te a la Barcelona del passat, fes una visita al Museu de la Xocolata.
I és que Barcelona i les ciutats al voltant són la llar d'alguns dels millors xocolaters i xocolateres del món actualment, persones com Ramon Morató, Josep Maria Ribé, Saray Ruiz o Miquel Guarro que han contribuït a l'avenç de les tècniques més modernes i la ciència de la xocolateria.
El món del bean-to-bar també s'està enlairant, i la bomboneria artesanal està repuntant. Tant si vius aquí com si estàs visitant, val la pena explorar les xocolateries i bomboneries artesanals de Barcelona. Descobriràs creacions inspirades de sabors locals i tècniques modernes que honoren la història del cacau a la nostra ciutat.

