La Unió Europea acaba d'aprovar una nova legislació amb objectiu de reduir la desforestació i la degradació forestal. Aprèn com afectarà els productors de cacau i la indústria de la xocolata.
Què és la nova legislació que la UE ha adoptat per lluitar contra la desforestació?
Dins dels propers 18 mesos, les companyies que importen certes matèries crues com ara el cafè, el cacau, la fusta, la soja, l'oli de palma, el bestiar boví o el cautxú (inclosos els productes derivats d'aquestes matèries) hauran de demostrar que aquests no han vingut de terra que hagi estat desforestada després del 31 de desembre de 2020. Els que no compleixen aquests requisits s'exposaran a sancions.
Aquesta nova legislació podria facilitar que les companyies i els clients sàpiguen d'on ve el seu cacau, i què ha estat el seu impacte sobre el medi ambient.
La UE representa un mercat relativament important, i si reduim la demanda per a béns que han estat produïts de manera que perjudica el medi ambient, podríem ajudar a impulsar un model de producció més sostenible. Segons la legislació, les zones productores seran dividides en àrees de risc menor, mitjà i alt, la qual cosa definirà com hagin de procedir les companyies durant el procés de comprovació.
Què és la desforestació?
La desforestació es refereix a la pràctica de tallar un bosc per tal de fer servir aquest espai per a agricultura o altres activitats humanes. Amb el concepte similar de degradació forestal, el bosc continua existint però ja no serveix per acollir els animals, i passa a tenir poca utilitat.
La desforestació i la degradació forestal són contribuïdors claus al canvi climàtic. També són nocius per a la biodiversitat, i augmenten el risc per a les espècies en perill. Segons la UICN, la desforestació i la degradació forestal són actualment responsables per la pèrdua d'un hectàrea de bosc cada segon.
Com contribueix el cacau a la desforestació?
Per desgràcia, la desforestació moltes vegades acompanya la producció del cacau.
Originalment, els arbres de cacau creixien de forma natural a la capa inferior de la selva, sota l'ombra dels altres arbres. Però els productors de cacau han vist que és molt més eficient establir plantacions de cacau posant més arbres de cacau i deixant fora els altres tipus d'arbres. Tot i que aquest mètode és capaç de produir grans quantitats de cacau a curt termini, és menys durador ja que perjudica la qualitat de la terra i fomenta les malalties i les plagues. Aquest tipus de plantacions de cacau sol durar unes quantes dècades. Al final d'aquest temps, els grangers han de talar a rasa una altra zona del bosc per crear una nova plantació.
Alguns països productors de cacau intenten posar lleis per protegir els seus boscos, però la indústria del cacau fa moltes trampes. En un reportatge publicat el 2017, l'organització Mighty Earth va revelar que entre l'any 2000 i el 2014, les plantacions de cacau van reemplaçar el 2,5% de tots els arbres de Ghana. Un estimat 40% del cacau de la Costa d'Ivori –el país que produeix la majoria del cacau del món– prové de plantacions il·legals dins de parcs nacionals i altres llocs protegits. La destrucció del bosc afecta l'hàbitat de milers de ximpanzés i elefants, i avui dia només queden uns quants centenars elefants a la Costa d'Ivori.
El cacau que es va collir d'aquestes regions protegides destrossades es va vendre a les marques multinacionals més grans de la indústria de xocolata.
Podem produir cacau de manera més sostenible?
La millor solució per collir cacau sense desforestar és l'agroforesteria, que combina altres classes de plantes al costat dels arbres de cacau. Les altres plantes aporten ombra per imitar l'hàbitat natural del cacau, i també ajuden que la terra continuï essent fèrtil durant més temps. Dins l'agroforesteria, és possible plantar cacau i també altres productes com a espècies o fusta, per maximitzar el rendiment per al granger.
Una altra opció és buscar llocs on ja creixen arbres de cacau, i restaurar-les. Dins aquesta opció hi ha l'oportunitat de trobar varietats de cacau exòtiques, que potser s'havien perdut. Els productors que facin servir aquest mètode podran comercialitzar un producte més original, de millor qualitat, i amb menys impacte negatiu sobre el medi ambient.
Una part important de lluitar contra la desforestació inclou el salari dels grangers. Normalment, els grangers només reben una fracció molt petita dels guanys d'una rajola de xocolata, i molts viuen en situació de pobresa. En una entrevista amb Confectionary News, el president de la Fundació Mundial del Cacau va assenyalar que quan els grangers tenen dificultat per arribar a final de mes, poden ser més propensos a arriscar-se plantant arbres de cacau a llocs protegits per incrementar els seus ingressos.
Quins són els problemes amb la legislació de la UE sobre la desforestació?
Hi ha uns quants problemes amb la nova legislació. Tot i que prohibeixi els productes fruits de desforestació, no s'estén a altres llocs delicats com les sabanas. La UE analitzarà si cal estendre la legislació a més components de la natura, però aquest procés pot durar temps i mentrestant, els productors podrien beneficiar-se per obrir plantacions a llocs que són igual d'importants que els boscos, però sense protecció. A més, la llei fa escàs esment dels drets humans, que solen anar molt estretament lligats amb la producció de matèries crues.
Encara que es beneficiaran d'un període d'adaptació una mica més llarg, els productors més petits temen no tenir els recursos per dur a terme el procés de certificació. Les grans companyies podrien ser més àgils quant a trobar els buits legals o contractar advocats per ajudar-los a fer front als requeriments, cosa que deixaria els productors petits amb un clar desavantatge.
La responsabilitat de establir les sancions i fer les investigacions recau sobre els països individuals europeus. Hi ha la possibilitat real que uns països siguin més estrictes i altres, menys. I si bé la UE requereix una sanció mínima equivalent al mínim del 4% dels guanys anuals d'una companyia, ja hem vist que les companyies més grans tindran més facilitat de pagar les sancions sense que els afecti la capacitat de continuar produint.
La legislació té punts bons i, sobretot, ens dóna esperança en veure que la UE s'està prenent de debò el tema de la desforestació i la traçabilitat. Però per desgràcia, no podem desfer la desforestació dels boscos antics que ja s'ha dut a terme, i la legislació només recull la desforestació a partir del 2020, cosa que vol dir que els productors que ja s'han beneficiat de la desforestació no tindran cap sanció.
Com puc trobar xocolata que no és producte de la desforestació?
Fins que la nova llei entri en vigor, podem intentar recolzar marques més petites que són més transparents sobre l'origen del seu cacau.
Tota persona que es beneficia dels productes provinents de zones desforestades té la responsabilitat de cercar alternatives més sostenibles. Però per als consumidors, pot ser molt difícil saber l'origen de la xocolata. La demanda per a la xocolata està en constant creixement, i els grangers tenen molta pressió per produir grans quantitats, encara que això es faci de manera poc ètica.
Normalment, són grangers individuals els que cullen el cacau. Aquests ho venen a un intermediari, que el ven a un conglomerat multinacional. Amb tants passos, és fàcil amagar l'origen veritable del cacau. Però segons The Chocolate Journalist, una cosa és gairebé segura: si una rajola de xocolata és barata, és molt poc probable que s'hagi pagat un preu just al granger.
La majoria de les marques grans de xocolata obtenen almenys una part del cacau de fonts poc ètiques. Una desena de marques va signar un compromís el 2017 per lluitar contra la desforestació, però en un altre reportatge de Mighty Earth, els investigadors van trobar que ha tingut molt poc efecte.
De la nostra part, podem intentar comprar xocolata de marques menys conegudes i buscar informació sobre el que ja està fent la companyia, en comptes de promeses buides sobre allò que milloraran en el futur. El Chocolate Scorecard ens ho posa fàcil, amb informació sobre les millors i pitjors marques, basada en mètrics com són la desforestació o el treball infantil.
Danielle Pacheco Chocolatier treballa amb cobertura de xocolata de Michel Cluizel, una companyia relativament petita basada a França que produeix xocolata bean-to-bar. Michel Cluizel treballa en estreta col·laboració amb els grangers per assegurar una cadena de producció justa i sostenible. També eviten altres ingredients lligats a la desforestació, com l'oli de palmell o la soja.